1. |
l'Assassí de Venus
07:27
|
|||
l’ Assassí de Venus
…Raça… …Destí… …Instint…. …Propagació...
…Procreador… …Venus… …Gestació... …Part...
orgull d’una Raça per a l’Eternitat; un acollidor Destí per no haver d’escollir
l’Instint convertit en dogma n’escriu les normes; Propagació devastadora d’un poble maleït
fermesa i arrogància de l’home Procreador; adoradors de Venus i de la Procreació
embogits de sang materna durant el temps de Gestació; per un Part celebració, fa el ritu humà
Incarnal va ser el nom de la meva Raça; vaig escollir no Destí; Suspensió de l’Ànima
en la meva curta estança, de l’Instint em vaig Oblidar; la Propagació dels pobles es combat amb Reclusió
astúcia i crueltat del Virus Aniquilador; jo he volgut ser l’Assassí de Venus
temps de Gestació temps d’Involució; per un Part Suïcidi comet qui no se sent humà
…Incarnal… ...Suspensió… …Oblidat…. …Reclusió…
…Aniquilador… …Assassí… …Involució… …Suïcidi…
Odiós de la meva gent i Furiós de la meva sang, de la Procreació em vaig Evadir, contracorrent de l’esperit humà
mai vaig entendre Destins ni necessitats de Propagació, si l’home és la Bèstia Incarnal creada per Destruir
l’Aire que un home respira ningú més el podrà respirar, de la Terra que un home trepitja ningú més se’n alimentarà
l’Aigua que mulla a un home mai més s’evaporarà, el Foc que un home encén ningú més el podrà apagar
Follia Maternal, Instint Devastador, Protector d’una nova vida Nodrida de Carn
Ulls de Mirada Perduda de patir per una cria, la Carn és la mare de la Carn i no sempre Perdurarà
les Ànimes no precisen Néixer, el cos les pot Destruir, l’Energia dansa amb l’Energia i la sang s’escaparà
la Terra no vol patir més el Rancor d’una Ànima Fracassada, si a l’Univers em de tornar, perquè mai hauríem de Néixer?
|
||||
2. |
Orgull de Sang i Raça
06:58
|
|||
Pobles Instigadors de Sang, Pobles Castigadors del Desig
Pobles Inquisidors de Pensaments, Pobles Adoradors de la Raça
Pobles Orgullosos d’ells mateixos, Pobles Delectosos de la seva Pell
Pobles Defensors del seu Propi Crim, Pobles Aniquiladors de Pobles Veïns
la Sang que tan Corre per les seves Venes ben aviat s’assecarà
el Càstig del Desig és inútil quan l’orgasme és Incarnal
la Inquisició no Apaga Pensaments si aquests són Transpersonals
la Raça és la Quimera dels que no saben Somniar
l’orgull d’uns Homes és la Fam d’uns altres Homes
la Pell s’arruga i s’escama i Deixa de Donar Plaer
el Poble que Defensa el seu Crim Caurà sota Armes Pròpies
l’aniquilació de Pobles Veïns és l’Impuls de Pura Impotència
Orgull de la Sang
Involució de la Humanitat
Orgull de la Raça
Negació d’Atman
Arrogància i Art es Contradiuen, l’art és Llibertat i la Raça és Opressió
Pobles Oprimits Esperen Revenja rera la Mort, les seves Paraules ja no tenen Perdó
els seus Veredictes ja no tenen Justícia, la seva Sentència és el Dolor rera la Mort
Pobles que Exasperen rera la Mort, Pobles que Moriren sota l’espasa de Pobles Veïns
Exterminats siguin els Pobles que fan Culte a la Raça
Exterminats amb el mateix Odi que ells Empraren
Exterminats siguin aquells qui de l’art en feren Propaganda
Exterminats sota el més Candent Metall Negre
Degollats sense Compassió per Supervivents de Matances
Torturats rera la Mort per Víctimes de Matances
als vostres Instants de Victòria els Espera la Gran Derrota
rera la Vostra Gran Derrota us Esperen Eons de Tragèdia
|
||||
3. |
||||
dins dels Passatges dels Somnis vaig Trobar
Poderosos Pensaments de Saviesa Infinita
i vaig poder Viatjar des de mi fins a Llindar
a través de Profunds Sentiments
Gloriosos i Abstractes Moviments de Plaer
Adictivament es van Sobreposar a la Vigília
Sang que Corre sense Cor
Eufòrics Estats de Realitat Escapaven de mi al Despertar
Remembrances de Somnis Ennegrien els meus Pensaments
Excitat de ganes de Somniar
no tan sols en la Caiguda del Crepuscle
sinó també en el Despertar de l’Alba
hi ha Ànimes que només Somnien de Nit,
hi ha Ànimes que també Somnien de Dia
però les Ànimes que senten Oníric són
Sabedores de moltes coses que escapen
a les que únicament Somnien de Nit
amb el meu Oníric Mestre d’Ensenyances Viatjo a través d’un Sentiment
sense tenir-hi la Carn en Moviment davant de Imatges de Crua Nostàlgia
Mirant-les em Reconec aquestes Imatges em Pertanyen
és el meu Primer viatge per tal Camí i no puc estar de preguntar-me
on està el meu Cos? oh! Mestre! on està el meu Temps?
Sabré mai tornar a Respirar? Recordaré tot allò que el meu Cor Reconeix?
“el Temps no es Nodreix ara del teu Cos
perquè estàs Viatjant per un Sentiment
no és Fàcil Entrar en un Sentiment menys ho és Recordar-ne les Savieses
tal com les Passes que hem fet al Caminar
tal com les Ànimes que hem Assassinat per poder Volar
les Parets d’un Sentiment seran Nues si tu vols
els Astres que vas Comptar t’Envolten i els Veus
la Tendresa i la Crueltat dels teus Sentiments
són l’Espasa i la Flor dels teus Somnis
Ceguesa i Aïllament són Camí per les Masses
la Imatge del teu Mestre és la teva Pròpia Voluntat”
el Triomf dels que Somnien de Dia habita Eons Lluny dels altres
quins tan sols Pateixen la Nit
perquè la Cordura Infame de l’Home Viu
és la Negació d’un Crit cap a l’Eternitat
quina Gran Magnificència! quin Poderós Alliberament!
quan un Home Invoca els seus Somnis
Esgarrapant així el Llindar de la Vigília
el Triomf dels que Somnien de Dia Romandrà durant Eres
Refugiant-se en el nostre Cor com qui es Vesteix de Veritat
perque la Follía de l’Home Mort
és l’Afirmació d’un Crit cap a l’Eternitat
quina Gran Miseria! quin Poderós Encadenament!
quan un Home es Nega als seus propis Somnis
Devastant així tota Proesa de l’Ànima
|
||||
4. |
||||
Lluny em Sento dels Instants en que Corria
i em Fatigava Lliurement Sentint la Gravetat
sobre una Terra que m’acollí en la meva Vida
Enaltitzant la meva Sang i On el Cos hi vaig Deixar
Lluny em Sento del Perfum que Emanaven
les seves Profundes Arrels Envoltadores d’antecessors
Muntanya rera Muntanya Obrint-me Pas fins al Mar
Riu amunt contra corrent fins de nou convertir-me en Muntanya
Perdent-me pels Incomptables Camins de no fàcil Retorn
Navegant per on l’home no Gosa i Volant pel Cel de les Aus
Enamorat de Bells Paisatges que un dia vaig Abandonar
Cobdiciós de tanta Bellesa no volia ni Respirar
de Sentir la Terra a la Pell Poesies solia Cantar
Compartint el Vi amb el meu Poble a l’hora de Recordar
Ofegant-me el Cor amb la seva Immensitat
Bevent-me la Sang de les Bèsties per la meva poder Purgar
Quatre Flames per una Terra, una Terra tan Lluitadora
una Terra tan Esfereïdora
Quatre Flames per Combatre l’envaïment de Pobles Veïns
l’envaïment de Poble Traïdors
però Pobles Devastadors Enlluernats de tanta Riquesa
volent Usurpar-ne el seu Cor sempre volgueren Entrar
Deixeu als Fills de la Terra! Deixeu al Poble Respirar !
que la nostra Sang ja va Córrer per anar a parar al Mar
l’estança a la Terra és Curta, tan sols és per Somniar
ajudant-se de les Savieses que el teu Poble et pot Donar
de la Terra vaig Escapar poder jo també la vaig Trair
però jo havia de Morir per més Lluny poder Viatjar
Quatre Flames per una Terra, una Terra tan Lluitadora
una Terra tan Esfereïdora
Quatre Flames per Combatre l’envaïment de Pobles Veïns
l’envaïment de Pobles Traïdors
Quatre Flames per Recordar Ensenyances d’Antecessors
|
||||
5. |
||||
què Passaria si Traíssim la Lluna
què Passaria si les nostres Mirades li Neguéssim
què Seria del nostre Gran Somni Etern
i les nostres Creacions, Seduccions, Agonies i Silenci
quin Mal Auguri Explotaria a la nostra esquena
si a Nosaltres la Llum deixéssim Entrar
quina Por Sentiríem si la Freda Espina de la Nit
deixés de Ferir el nostre Seny i Acabés amb la nostra Follia
quin Fatal Corriol dels Homes hauríem de Seguir
quina Mortal Pau de l’Ego hauríem d’aconseguir
quina Tan Dolça Harmonia de la Vida hauríem de Sofrir
quina Amarga Descendència i quin Pobre Llegat Deixaríem
si som Ànimes a l’Infern de les Ànimes
si la nostra Dansa és l’enterrament de l’esperança
si el Dolor és el Bategar del nostre Cor
si davant de la Lluna és quan ens Desposseïm de Raó
quina Llàgrima tan Gran deixaria Caure la Lluna
a quin altre Astre Seguirem si la Lluna Sent Nostàlgia
no voldríem deixar el Camí de la Foscor
no volem sentir la Fredor a la Planúria
perquè novament cap a la Lluna les nostres Mirades em de Guiar
perquè sense deixar de Mirar a la Lluna altres Cels ens Acolliran
seria com Enfonsar-se una Daga
al Cor i deixar Escapar-ne
tota la nostra Llibertat!
Llibertat!
|
||||
6. |
Lluny del Corriol
09:54
|
|||
Pujarem dalt dels Cims amb el Cor ben Alegre
Baixarem a les Valls quan es faci Fosc
vora l’Acollidor i Etern Foc de la Nit sempre tan Freda
Cantarem una Antiga Cançó dels nostres Antecessors
sempre hem Seguit un Camí
que Puja i s’Endinsa en la Muntanya
un Camí que ens ha Envoltat Transportant
les Arrels de la nostra Saviesa
dia rere dia Fatigats
any rere any Envellint
Sentint la Puresa i la Immensitat
de les Muntanyes que ens van Veure néixer
Perdent la Mirada dins el Foc
Buscant Respostes dins la Flama
Entonant les Cançons de l’esperança
que el nostre dèbil Cor coneix
som la raça que sempre es Pregunta
Cóm es pot Dominar el Foc
som la raça que sempre Implora
quan se Sent Davant la Mort
no sempre Pujarem dalt dels Cims
no sempre tindrem el Cor tan Alegre
no sempre podrem Tornar a les Valls
abans que es faci Fosc
no sempre podrem Encendre Foc
no sempre Combatrem la Crua Nit Freda
no sempre Recordarem les Cançons
que els nostres Antecessors van Crear
perquè la Vellesa aviat ens Envoltarà
Abraçant-nos quan vulguem Caminar
Oferint-nos d’Obrir els Ulls del Cor
i a una Passa de l’Abisme poder Expirar
la nostra Pell Caminarà cap a l’Absoluta i Freda Aridesa
el nostre Cor s’Endurirà Confonent-se amb l’Entorn que Deixarà
els nostres Ulls de Mirada Trista seran Cridats per la Ceguesa
i el Color de la nostra Combustible Ànima finalment serà el de la Mort
milers de vegades Pujàrem als Cims i Baixàrem a les Valls
i Cantàrem i Adoràrem el Foc amb Passió i sense Feblesa
però l’Existència d’Atman mai l’haguérem Conegut
si les nostres Passes sense Destí mai s’hagueren Allunyat del Corriol
|
Streaming and Download help
If you like Atman, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp