We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

l'Assassí de Venus

by Atman

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €5 EUR  or more

     

  • Record/Vinyl + Digital Album

    Registered shipping

    Includes unlimited streaming of l'Assassí de Venus via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 3 days
    Purchasable with gift card

      €16 EUR or more 

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Includes unlimited streaming of l'Assassí de Venus via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 3 days
    Purchasable with gift card

      €10 EUR or more 

     

1.
l’ Assassí de Venus …Raça… …Destí… …Instint…. …Propagació... …Procreador… …Venus… …Gestació... …Part... orgull d’una Raça per a l’Eternitat; un acollidor Destí per no haver d’escollir l’Instint convertit en dogma n’escriu les normes; Propagació devastadora d’un poble maleït fermesa i arrogància de l’home Procreador; adoradors de Venus i de la Procreació embogits de sang materna durant el temps de Gestació; per un Part celebració, fa el ritu humà Incarnal va ser el nom de la meva Raça; vaig escollir no Destí; Suspensió de l’Ànima en la meva curta estança, de l’Instint em vaig Oblidar; la Propagació dels pobles es combat amb Reclusió astúcia i crueltat del Virus Aniquilador; jo he volgut ser l’Assassí de Venus temps de Gestació temps d’Involució; per un Part Suïcidi comet qui no se sent humà …Incarnal… ...Suspensió… …Oblidat…. …Reclusió… …Aniquilador… …Assassí… …Involució… …Suïcidi… Odiós de la meva gent i Furiós de la meva sang, de la Procreació em vaig Evadir, contracorrent de l’esperit humà mai vaig entendre Destins ni necessitats de Propagació, si l’home és la Bèstia Incarnal creada per Destruir l’Aire que un home respira ningú més el podrà respirar, de la Terra que un home trepitja ningú més se’n alimentarà l’Aigua que mulla a un home mai més s’evaporarà, el Foc que un home encén ningú més el podrà apagar Follia Maternal, Instint Devastador, Protector d’una nova vida Nodrida de Carn Ulls de Mirada Perduda de patir per una cria, la Carn és la mare de la Carn i no sempre Perdurarà les Ànimes no precisen Néixer, el cos les pot Destruir, l’Energia dansa amb l’Energia i la sang s’escaparà la Terra no vol patir més el Rancor d’una Ànima Fracassada, si a l’Univers em de tornar, perquè mai hauríem de Néixer?
2.
Pobles Instigadors de Sang, Pobles Castigadors del Desig Pobles Inquisidors de Pensaments, Pobles Adoradors de la Raça Pobles Orgullosos d’ells mateixos, Pobles Delectosos de la seva Pell Pobles Defensors del seu Propi Crim, Pobles Aniquiladors de Pobles Veïns la Sang que tan Corre per les seves Venes ben aviat s’assecarà el Càstig del Desig és inútil quan l’orgasme és Incarnal la Inquisició no Apaga Pensaments si aquests són Transpersonals la Raça és la Quimera dels que no saben Somniar l’orgull d’uns Homes és la Fam d’uns altres Homes la Pell s’arruga i s’escama i Deixa de Donar Plaer el Poble que Defensa el seu Crim Caurà sota Armes Pròpies l’aniquilació de Pobles Veïns és l’Impuls de Pura Impotència Orgull de la Sang Involució de la Humanitat Orgull de la Raça Negació d’Atman Arrogància i Art es Contradiuen, l’art és Llibertat i la Raça és Opressió Pobles Oprimits Esperen Revenja rera la Mort, les seves Paraules ja no tenen Perdó els seus Veredictes ja no tenen Justícia, la seva Sentència és el Dolor rera la Mort Pobles que Exasperen rera la Mort, Pobles que Moriren sota l’espasa de Pobles Veïns Exterminats siguin els Pobles que fan Culte a la Raça Exterminats amb el mateix Odi que ells Empraren Exterminats siguin aquells qui de l’art en feren Propaganda Exterminats sota el més Candent Metall Negre Degollats sense Compassió per Supervivents de Matances Torturats rera la Mort per Víctimes de Matances als vostres Instants de Victòria els Espera la Gran Derrota rera la Vostra Gran Derrota us Esperen Eons de Tragèdia
3.
dins dels Passatges dels Somnis vaig Trobar Poderosos Pensaments de Saviesa Infinita i vaig poder Viatjar des de mi fins a Llindar a través de Profunds Sentiments Gloriosos i Abstractes Moviments de Plaer Adictivament es van Sobreposar a la Vigília Sang que Corre sense Cor Eufòrics Estats de Realitat Escapaven de mi al Despertar Remembrances de Somnis Ennegrien els meus Pensaments Excitat de ganes de Somniar no tan sols en la Caiguda del Crepuscle sinó també en el Despertar de l’Alba hi ha Ànimes que només Somnien de Nit, hi ha Ànimes que també Somnien de Dia però les Ànimes que senten Oníric són Sabedores de moltes coses que escapen a les que únicament Somnien de Nit amb el meu Oníric Mestre d’Ensenyances Viatjo a través d’un Sentiment sense tenir-hi la Carn en Moviment davant de Imatges de Crua Nostàlgia Mirant-les em Reconec aquestes Imatges em Pertanyen és el meu Primer viatge per tal Camí i no puc estar de preguntar-me on està el meu Cos? oh! Mestre! on està el meu Temps? Sabré mai tornar a Respirar? Recordaré tot allò que el meu Cor Reconeix? “el Temps no es Nodreix ara del teu Cos perquè estàs Viatjant per un Sentiment no és Fàcil Entrar en un Sentiment menys ho és Recordar-ne les Savieses tal com les Passes que hem fet al Caminar tal com les Ànimes que hem Assassinat per poder Volar les Parets d’un Sentiment seran Nues si tu vols els Astres que vas Comptar t’Envolten i els Veus la Tendresa i la Crueltat dels teus Sentiments són l’Espasa i la Flor dels teus Somnis Ceguesa i Aïllament són Camí per les Masses la Imatge del teu Mestre és la teva Pròpia Voluntat” el Triomf dels que Somnien de Dia habita Eons Lluny dels altres quins tan sols Pateixen la Nit perquè la Cordura Infame de l’Home Viu és la Negació d’un Crit cap a l’Eternitat quina Gran Magnificència! quin Poderós Alliberament! quan un Home Invoca els seus Somnis Esgarrapant així el Llindar de la Vigília el Triomf dels que Somnien de Dia Romandrà durant Eres Refugiant-se en el nostre Cor com qui es Vesteix de Veritat perque la Follía de l’Home Mort és l’Afirmació d’un Crit cap a l’Eternitat quina Gran Miseria! quin Poderós Encadenament! quan un Home es Nega als seus propis Somnis Devastant així tota Proesa de l’Ànima
4.
Lluny em Sento dels Instants en que Corria i em Fatigava Lliurement Sentint la Gravetat sobre una Terra que m’acollí en la meva Vida Enaltitzant la meva Sang i On el Cos hi vaig Deixar Lluny em Sento del Perfum que Emanaven les seves Profundes Arrels Envoltadores d’antecessors Muntanya rera Muntanya Obrint-me Pas fins al Mar Riu amunt contra corrent fins de nou convertir-me en Muntanya  Perdent-me pels Incomptables Camins de no fàcil Retorn Navegant per on l’home no Gosa i Volant pel Cel de les Aus Enamorat de Bells Paisatges que un dia vaig Abandonar Cobdiciós de tanta Bellesa no volia ni Respirar de Sentir la Terra a la Pell Poesies solia Cantar Compartint el Vi amb el meu Poble a l’hora de Recordar Ofegant-me el Cor amb la seva Immensitat Bevent-me la Sang de les Bèsties per la meva poder Purgar Quatre Flames per una Terra, una Terra tan Lluitadora una Terra tan Esfereïdora Quatre Flames per Combatre l’envaïment de Pobles Veïns l’envaïment de Poble Traïdors però Pobles Devastadors Enlluernats de tanta Riquesa volent Usurpar-ne el seu Cor sempre volgueren Entrar Deixeu als Fills de la Terra! Deixeu al Poble Respirar ! que la nostra Sang ja va Córrer per anar a parar al Mar l’estança a la Terra és Curta, tan sols és per Somniar ajudant-se de les Savieses que el teu Poble et pot Donar de la Terra vaig Escapar poder jo també la vaig Trair però jo havia de Morir per més Lluny poder Viatjar Quatre Flames per una Terra, una Terra tan Lluitadora una Terra tan Esfereïdora Quatre Flames per Combatre l’envaïment de Pobles Veïns l’envaïment de Pobles Traïdors Quatre Flames per Recordar Ensenyances d’Antecessors
5.
què Passaria si Traíssim la Lluna què Passaria si les nostres Mirades li Neguéssim què Seria del nostre Gran Somni Etern i les nostres Creacions, Seduccions, Agonies i Silenci quin Mal Auguri Explotaria a la nostra esquena si a Nosaltres la Llum deixéssim Entrar quina Por Sentiríem si la Freda Espina de la Nit deixés de Ferir el nostre Seny i Acabés amb la nostra Follia quin Fatal Corriol dels Homes hauríem de Seguir quina Mortal Pau de l’Ego hauríem d’aconseguir quina Tan Dolça Harmonia de la Vida hauríem de Sofrir quina Amarga Descendència i quin Pobre Llegat Deixaríem si som Ànimes a l’Infern de les Ànimes si la nostra Dansa és l’enterrament de l’esperança si el Dolor és el Bategar del nostre Cor si davant de la Lluna és quan ens Desposseïm de Raó quina Llàgrima tan Gran deixaria Caure la Lluna a quin altre Astre Seguirem si la Lluna Sent Nostàlgia no voldríem deixar el Camí de la Foscor no volem sentir la Fredor a la Planúria perquè novament cap a la Lluna les nostres Mirades em de Guiar perquè sense deixar de Mirar a la Lluna altres Cels ens Acolliran seria com Enfonsar-se una Daga al Cor i deixar Escapar-ne tota la nostra Llibertat! Llibertat!
6.
Pujarem dalt dels Cims amb el Cor ben Alegre Baixarem a les Valls quan es faci Fosc vora l’Acollidor i Etern Foc de la Nit sempre tan Freda Cantarem una Antiga Cançó dels nostres Antecessors sempre hem Seguit un Camí que Puja i s’Endinsa en la Muntanya un Camí que ens ha Envoltat Transportant les Arrels de la nostra Saviesa dia rere dia Fatigats any rere any Envellint Sentint la Puresa i la Immensitat de les Muntanyes que ens van Veure néixer Perdent la Mirada dins el Foc Buscant Respostes dins la Flama Entonant les Cançons de l’esperança que el nostre dèbil Cor coneix som la raça que sempre es Pregunta Cóm es pot Dominar el Foc som la raça que sempre Implora quan se Sent Davant la Mort no sempre Pujarem dalt dels Cims no sempre tindrem el Cor tan Alegre no sempre podrem Tornar a les Valls abans que es faci Fosc no sempre podrem Encendre Foc no sempre Combatrem la Crua Nit Freda no sempre Recordarem les Cançons que els nostres Antecessors van Crear perquè la Vellesa aviat ens Envoltarà Abraçant-nos quan vulguem Caminar Oferint-nos d’Obrir els Ulls del Cor i a una Passa de l’Abisme poder Expirar la nostra Pell Caminarà cap a l’Absoluta i Freda Aridesa el nostre Cor s’Endurirà Confonent-se amb l’Entorn que Deixarà els nostres Ulls de Mirada Trista seran Cridats per la Ceguesa i el Color de la nostra Combustible Ànima finalment serà el de la Mort milers de vegades Pujàrem als Cims i Baixàrem a les Valls i Cantàrem i Adoràrem el Foc amb Passió i sense Feblesa però l’Existència d’Atman mai l’haguérem Conegut si les nostres Passes sense Destí mai s’hagueren Allunyat del Corriol

about

We had a deal to release this album with Drakkar (France), but at the end of 2006 they leave us and told us we had to look for another label.
At this point we decided to found Ishtadeva Vinyl Productions, to release 500 copies of a 12' Necro Wax Piece. This company would be our own label for eight years, releasing exclusively Long Plays.

After a couple of years we licensed the LP to Sun and Moon Records for a 500 copies CD format.

credits

released October 10, 2008

Composed and performed by Darshan and Damastor
Recorded in Monotype Studio Works
Cover illustration by Phlegethon Art Studio
Layout by Darshan
ISHTADEVA 001

license

all rights reserved

tags

about

Atman La Pobla De Lillet, Spain

contact / help

Contact Atman

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Atman, you may also like: